dilluns, 10 de gener del 2011
dimecres, 29 de desembre del 2010
ÚLTIMA ENTRADA DE L'ANY
Aquest bloc arriba al seu fi.
Durant tot el semestre he intentat actualitzar el meu bloc amb tot allò que anavem realitzant a l'aula, tot i que no me n'he sortit prou bé. Amb l'elaboració d'aquest m'he adonat que la constància i els ordinadors no són els meus punts forts i això ho he de millorar.
M'agradaria que possesis més atenció a les entrades que porten per títol; Inici a les descripcions, Exposició de territori i educació visual.
Que acabis de passar unes bones festes i que tinguis una bona entrada d'any!
Fins aviat!!!
Durant tot el semestre he intentat actualitzar el meu bloc amb tot allò que anavem realitzant a l'aula, tot i que no me n'he sortit prou bé. Amb l'elaboració d'aquest m'he adonat que la constància i els ordinadors no són els meus punts forts i això ho he de millorar.
M'agradaria que possesis més atenció a les entrades que porten per títol; Inici a les descripcions, Exposició de territori i educació visual.
Que acabis de passar unes bones festes i que tinguis una bona entrada d'any!
Fins aviat!!!
TAULES RODONES
Durant aquest semestre la nostra classe ha anat realitzant diferents sessions on representavem diversos temas en format de taula rodona. Els temes tractats han estat molt variats i encertats, hem assistit a; La filosofia dels Simpsons, els ordinadors a l'aula, llibres de text/llibres digitals, la llei de l'avortament, la diversitat a l'aula, les emocions en l'aprenentatge, la dislexia i la hiperactivitat, els drets dels professors, l'ocupació de les vivendes, les propostes de diferents partits polítics, la reforma laboral i les escoles rurals.
Totes les taules rodones van estar ben estructurades i els convidats eran els adients. En quant al registre utilitzat, gairabé totes les taules rodones van fer un ús massa col·loquial i per moments poc consis i poc adequat a la seriositat del tema.
Totes les taules van tenir una mateixa dinàmica i no vam poder veure aspectes que les diferenciessin.
REFLEXIÓ
Un cop he analitzat totes les taules rodones m'he adonat de les virtuts o dels errors que es poden cometre durant una exposició. Tenir constància d'això fa millorar la teva parla en públic. Sens dubte, en un futur realitzaré una taula més dinàmica, amb una informació més elaborada i buscant a convidats amb les ideas més contraposades.
Totes les taules rodones van estar ben estructurades i els convidats eran els adients. En quant al registre utilitzat, gairabé totes les taules rodones van fer un ús massa col·loquial i per moments poc consis i poc adequat a la seriositat del tema.
Totes les taules van tenir una mateixa dinàmica i no vam poder veure aspectes que les diferenciessin.
REFLEXIÓ
Un cop he analitzat totes les taules rodones m'he adonat de les virtuts o dels errors que es poden cometre durant una exposició. Tenir constància d'això fa millorar la teva parla en públic. Sens dubte, en un futur realitzaré una taula més dinàmica, amb una informació més elaborada i buscant a convidats amb les ideas més contraposades.
dijous, 23 de desembre del 2010
RECITACIÓ
I el dia va arribar!
Un dijous molt complet. Em va arribar el dia de la recitació i exposició de la taula rodona.
El poema que vaig triar va ser; ELS COCOTERS DE MACUTO, de JOSEP CARNER. Aquest poema pertany al llibre del Cor Quiet, un recull de poemas de Carner.
AUTOAVALUACIÓ
Elecció del text; L'eleció del poema no em va comportar gaire dificultat. Ja fa uns quants anys em vaig apuntar a fer un curset de literatura catalana i Josep Carner va ser un dels poetes que vam estudiar amb més detall, analitzant molts dels seus poemes i "Arbres", va ser un dels reculls de Carner que vam llegir. Els cocoters de Macuto, em va agradar molt i vaig pensar que als meus companys els hi agradaria escoltar, tot i que analitzat aporta molt més.
Expressió oral; L’expressió va ser pausada , amb silencis quan calien i vocalitzant adequadament.
Mirada; Vaig intentar mirar al públic, sense centrar la mirada en una sola persona, tot i que els nervis em van fer mirar al terra en un moment de la recitació.
Veu; Vaig utilitzar un to de veu adequat, tot i que podria haver remarcat una mica més algun vers del poema.
Postura; La meva postura era relaxada, sense moure’m gaire.
Gesticulació; : Al principi vaig començar molt bé, però alfinal, em vaig posar una mica més nerviosa i vaig creuar els braços mentre recitava. No concordava el que deia amb la meva gesticulació.
Control de nervis; Com he dit anteriorment, van haver estones que em va costar més controlar-los.
REFLEXIÓ
M'he adonat que exposar un tetx memoritzat és molt més complicat que parlar lliurement. El fet de no dominar el que exposes fa que els nervis et dominin i resulti més complicat el parlar en públic.
Un dijous molt complet. Em va arribar el dia de la recitació i exposició de la taula rodona.
El poema que vaig triar va ser; ELS COCOTERS DE MACUTO, de JOSEP CARNER. Aquest poema pertany al llibre del Cor Quiet, un recull de poemas de Carner.
AUTOAVALUACIÓ
Elecció del text; L'eleció del poema no em va comportar gaire dificultat. Ja fa uns quants anys em vaig apuntar a fer un curset de literatura catalana i Josep Carner va ser un dels poetes que vam estudiar amb més detall, analitzant molts dels seus poemes i "Arbres", va ser un dels reculls de Carner que vam llegir. Els cocoters de Macuto, em va agradar molt i vaig pensar que als meus companys els hi agradaria escoltar, tot i que analitzat aporta molt més.
Expressió oral; L’expressió va ser pausada , amb silencis quan calien i vocalitzant adequadament.
Mirada; Vaig intentar mirar al públic, sense centrar la mirada en una sola persona, tot i que els nervis em van fer mirar al terra en un moment de la recitació.
Veu; Vaig utilitzar un to de veu adequat, tot i que podria haver remarcat una mica més algun vers del poema.
Postura; La meva postura era relaxada, sense moure’m gaire.
Gesticulació; : Al principi vaig començar molt bé, però alfinal, em vaig posar una mica més nerviosa i vaig creuar els braços mentre recitava. No concordava el que deia amb la meva gesticulació.
Control de nervis; Com he dit anteriorment, van haver estones que em va costar més controlar-los.
REFLEXIÓ
M'he adonat que exposar un tetx memoritzat és molt més complicat que parlar lliurement. El fet de no dominar el que exposes fa que els nervis et dominin i resulti més complicat el parlar en públic.
dimecres, 24 de novembre del 2010
METÀFORES
Avui a GITIC hem vist com l'ordinador pot ajudar als nens a aprendre d'una manera divertida i entretinguda, iniciant-se a les noves tecnologies sense deixar d'aprendre continguts curriculars.
METÀFORA TUTORIAL ; L’ordinador com a tutor.
Primer, l’ordinador inicia una explicació d'algun tema que la mestra cregui convenient, a partir d’aqui l’ordinador és capaç de formular preguntes d’allò que s’ha explicat i valorar si la resposta és correcte o no. Això el que permet es individualitzar l’apranentatge i adaptar-se al ritme de cada nen.
Primer, l’ordinador inicia una explicació d'algun tema que la mestra cregui convenient, a partir d’aqui l’ordinador és capaç de formular preguntes d’allò que s’ha explicat i valorar si la resposta és correcte o no. Això el que permet es individualitzar l’apranentatge i adaptar-se al ritme de cada nen.
Un programa d’exemple seria; JCLIC
METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ; L'ordinador com a alumne.
En aquest cas, el nen és qui controla la maquina i no a l’inreves.
Esta lligat al constructivisme, quan el nen apren del entorn, d’una interecció.
En aquest cas, al nen no se li diuen les coses, si no que es ell qui va descobrint els conceptes.
Es un aprenentatge més significatiu per al nen.
Un programa d’exemple seria: EL logo, Scratch
Aprén més sobre aquest projecte
Amb l'Scratch els nens poden donar animació a la història que potser han creat a l'area de llengua
METÀFORA DE LA CAIXA D'EINES; L'ordinador com a eina
Els infants haurien d'utilitzar des de ben petits eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació a la seva manera i l'ordinador ofereix de manera simple tots aquests recursos.
Aprén més sobre aquest projecte
Amb l'Scratch els nens poden donar animació a la història que potser han creat a l'area de llengua
METÀFORA DE LA CAIXA D'EINES; L'ordinador com a eina
Els infants haurien d'utilitzar des de ben petits eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació a la seva manera i l'ordinador ofereix de manera simple tots aquests recursos.
Diferents programes d'ordinador permeten que l'alumne descobreixi lliurement noves maneres de fer i al fer-ho per ell mateix fe que l'apranentatge és consolidi molt millor. Tot i que el mestre pot utilitzar aquest recursos de manera dirigida ( avantatge a l'aula pel temps a disposar).
Un d'aquest programes que potencia l'inteligència creativa és; ARTIST.
dilluns, 15 de novembre del 2010
EXPOSICIÓ DE TERRITORI
Dimecres dia 10, dia de nervis i d'alliberament!
Comencem a l'aula les exposicions orals de territori.
La primera exposició oral va ser la nostra; Jamaica i Etiòpia, units per un pensament.
L'objectiu de la nostra exposició era donar a conèixer el veritable significat del moviment rastafari. Avui dia associem a la paraula rastafari mots com; marihuana, Jamaica, Bob Marley sense saber ben bé el motiu. La nostra intenció era donar a conèixer el perquè d'aquestes associacions i aclarir què és aquest moviment.
Per fer-ho vam utilitzar el prezi com a suport visual i d'aquesta manera poder facilitar als nostres oients una millor comprensió.
Cal esmentar el llibre "Com parlar bé en públic".Aquest llibre ens ha ajudat foça a prepar la nostra exposició.
Ens va ajudar a controlar els nervis, a saber com haviem de mouren's, com evitar certes manies i sobretot a com introduir el tema. Aquesta última qüestió ens tenia molt amoinades. Depenent de com introduissim el tema podia resultar un éxit o un fracàs. Per això vam fer servir un recurs que oferia el llibre; "Demanar l'atenció al públic". Vam llançar una pregunta a un oient demanant-li que ens digues quina era la primera paraula que li venia al cap al sentir rastafari. D'aquesta manera vam captar l'atenció del public i vam poder introduir el nostre tema.
Crec que vam saber sintetitzar molt bé el tema. No ens vam passar dels sis minuts i vam sortir molt contentes de la nostra primera exposició en públic!
Aquí teniu la nostra exposició.
Seguidament van exposar els nostres companys temas com: El poble nou, els camps de concentració alemanys, la societat creada dins la mina de Xile, els esports d'aventura, els conflictes dels Balcans, el barri de l'Hospitalet i Corea dividida en dues.
Totes elles força bé, encara que poc assejades, ja que el temps no els hi va permetre acabar la seva exposició.
Reflexió:
El fet d'exposar un tema a tota la classe fa que comencem a perdre la vergonya de parlar en públic i la millor manera de fer-ho per començar és triant un tema que domines i davant de la gent que conèixes.
Després d'aquesta exposició serà més fàcil adreçar-me als meus companys, que si més no, ja és un bon començament, tenint en compte que els meus companys formen un grup de 70 persones...
Comencem a l'aula les exposicions orals de territori.
La primera exposició oral va ser la nostra; Jamaica i Etiòpia, units per un pensament.
L'objectiu de la nostra exposició era donar a conèixer el veritable significat del moviment rastafari. Avui dia associem a la paraula rastafari mots com; marihuana, Jamaica, Bob Marley sense saber ben bé el motiu. La nostra intenció era donar a conèixer el perquè d'aquestes associacions i aclarir què és aquest moviment.
Per fer-ho vam utilitzar el prezi com a suport visual i d'aquesta manera poder facilitar als nostres oients una millor comprensió.
Cal esmentar el llibre "Com parlar bé en públic".Aquest llibre ens ha ajudat foça a prepar la nostra exposició.
Ens va ajudar a controlar els nervis, a saber com haviem de mouren's, com evitar certes manies i sobretot a com introduir el tema. Aquesta última qüestió ens tenia molt amoinades. Depenent de com introduissim el tema podia resultar un éxit o un fracàs. Per això vam fer servir un recurs que oferia el llibre; "Demanar l'atenció al públic". Vam llançar una pregunta a un oient demanant-li que ens digues quina era la primera paraula que li venia al cap al sentir rastafari. D'aquesta manera vam captar l'atenció del public i vam poder introduir el nostre tema.
Crec que vam saber sintetitzar molt bé el tema. No ens vam passar dels sis minuts i vam sortir molt contentes de la nostra primera exposició en públic!
Aquí teniu la nostra exposició.
Seguidament van exposar els nostres companys temas com: El poble nou, els camps de concentració alemanys, la societat creada dins la mina de Xile, els esports d'aventura, els conflictes dels Balcans, el barri de l'Hospitalet i Corea dividida en dues.
Totes elles força bé, encara que poc assejades, ja que el temps no els hi va permetre acabar la seva exposició.
Reflexió:
El fet d'exposar un tema a tota la classe fa que comencem a perdre la vergonya de parlar en públic i la millor manera de fer-ho per començar és triant un tema que domines i davant de la gent que conèixes.
Després d'aquesta exposició serà més fàcil adreçar-me als meus companys, que si més no, ja és un bon començament, tenint en compte que els meus companys formen un grup de 70 persones...
dimecres, 27 d’octubre del 2010
EXPOSICIÓ FOTOGÀFICA
Quin embolic!!
DESCRIPCIÓ ESCRITA
Ara farà gairebé un mes que vaig començar anar a la universitat, per tant, ara farà un mes que vaig veure aquell programa per la televisió.
Aquest és el títol que vaig triar per la fotografia que
que descrivia al meu company Julio.
A la fotografia hi ha una "enredadera" que va trepant per una porta.
Des del primer dia ja tenia clar quina fotografia faria.
El Julio em recorda molt aquesta planta, no es que s'hi assembli físicament, però si que tenen algu en comú.
TOTS DOS ES FAN UN EMBOLIC!
Ell és un noi, que tot i tenir les idees clares a l'hora d'explicar-les es complica moltíssim., va d'un lloc a un altre, i deixa a la persona que esta escoltant-lo desconcertada, no sap exactament per on vol anar, que és el que exactament vol explicar...Més o menys com la planta, mai saps cap a on trepara ni com s'embolicarà...
Però al igual que la planta, arriba un moment que deixa d'embolicar-se i finalment et diu el que et volia explicar des d'un inici.
Així és en Julio.
Reflexió;
Amb aquesta activitat hem pogut escoltar i adonar-nos de que pensem i com identifiquem als nostres companys. El fet de fer-ho amb una fotografia fa que te n'adonis de l'amplia varietat de recursos que es poden utilitzar per descriu-re a una persona, tan fisicament com interiorment.
Reflexió;
Amb aquesta activitat hem pogut escoltar i adonar-nos de que pensem i com identifiquem als nostres companys. El fet de fer-ho amb una fotografia fa que te n'adonis de l'amplia varietat de recursos que es poden utilitzar per descriu-re a una persona, tan fisicament com interiorment.
DESCRIPCIÓ ESCRITA
Ara farà gairebé un mes que vaig començar anar a la universitat, per tant, ara farà un mes que vaig veure aquell programa per la televisió.
La nit abans de començar les classes, mentre sopava al menjador del meu pis, vaig veure per la televisió dos senyors amb un caire seriós i intel·lectual que debatien sobre l'afecte que pot causar una persona a un altre per la primera impressió.
Si no recordo malament deien que els primers dos segons de la persona són els que decidiran si aquella persona et caurà bé o la detestaràs per sempre.
Com comprendreu el sopar s'em va indigestar. Al matí següent havia d'anar a classe per primera vegada i jo seria la primera impressió de moltíssima gent.
Me'n vaig anar a dormir amb una sensació horrible, com aquella sensació que se't queda al cos quan acabes de baixar d'una muntanya russa; marejada i amb mal de panxa.
Per sort al final, pensant que molta gent estaria com jo vaig poder dormir... ja se sap, com diu el dit: “mal de molts, consol de ximples”.
Doncs bé, durant el matí següent vaig poder posar en pràctica el que havia escolat per la televisió... recordo la primera impressió que em va causar en Julio. -Un noi modern, com els típics d'avui dia- vaig pensar. Portava unes ulleres de pasta negre a l'estil nerd i una samarreta de màniga curta, blanca, que feia ressaltar el bronzejat que de ben segur moltes hores de platja li hauria costat.
Tenia una constitució gran, forta,. D'alçada no era gaire alt, més aviat podríem dir que era baixet. Portava el cap rapat, com els nois quan entraven a fer el servei militar, se li podien veure les idees i tot. La seva cara era arrodonida, amb uns ulls de color marro intens i un nas d'aquells de boxejador, petit i sense l'os pronunciat.
Amb totes aquestes característiques que vaig anar captant durant dos segons em vaig imaginar com seria la seva personalitat; d'aquells que sol pensen en ells mateixos, en estar macos i en anar al gimnàs. Com els que surten als programes aquests absurds i esgarrifosos de telecinco. No em caurà bé, em vaig dir a mi mateixa.
Seria cert el que deien aquells dos homes de la televisió? Aquell noi ja no em cauria bé mai?
Per sort, vaig comprovar, que un cop més, la televisió s'equivoca. Després d'una estona parlant amb ell em vaig adonar que en Julio era un noi simpàtic, sensible i treballador.
Per tant potser, no ens hauriem d'amuinar en el que poden pensar els atres a simple vista d'una persona, com em va passar a mi aquella nit al menjador de casa meva, ja que a una persona no se la pot conèixer ni jutjar en dos segons i aquí en teniu la prova.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)