RECITACIÓ

I el dia va arribar!

Un dijous molt complet. Em va arribar el dia de la recitació i exposició de la taula rodona.

El poema que vaig triar va ser; ELS COCOTERS DE MACUTO, de JOSEP CARNER. Aquest poema pertany al llibre del Cor Quiet, un recull de poemas de Carner.

AUTOAVALUACIÓ

Elecció del text; L'eleció del poema no em va comportar gaire dificultat. Ja fa uns quants anys em vaig apuntar a fer un curset de literatura catalana i Josep Carner va ser un dels poetes que vam estudiar amb més detall, analitzant molts dels seus poemes i "Arbres", va ser un dels reculls de Carner que vam llegir. Els cocoters de Macuto, em va agradar molt i vaig pensar que als meus companys els hi agradaria escoltar, tot i que analitzat aporta molt més.

Expressió oral; L’expressió va ser pausada , amb silencis quan calien i vocalitzant adequadament.


Mirada; Vaig intentar mirar al públic, sense centrar la mirada en una sola persona, tot i que els nervis em van fer mirar al terra en un moment de la recitació.

Veu; Vaig utilitzar un to de veu adequat, tot i que podria haver remarcat una mica més algun vers del poema.

Postura; La meva postura era relaxada, sense moure’m gaire.

Gesticulació; : Al principi vaig començar molt bé, però alfinal, em vaig posar una mica més nerviosa i vaig creuar els braços mentre recitava. No concordava el que deia amb la meva gesticulació.

Control de nervis; Com he dit anteriorment, van haver estones que em va costar més controlar-los.

REFLEXIÓ

M'he adonat que exposar un tetx memoritzat és molt més complicat que parlar lliurement. El fet de no dominar el que exposes fa que els nervis et dominin i resulti més complicat el parlar en públic.